Joves i xarxes socials: de l’afició a l’adicció

Les xarxes socials són sinònim de socialització pel jovent, però si no s’utilitzen adequadament és fàcil traspassar la línia entre l’ús, l’abús i la dependència.

Maestre; Martínez; Miró.- Internet ha esdevingut una tecnologia de gran impacte pels i les joves i proporciona molts beneficis: poden donar-se a conèixer, compartir gustos i aficions amb les seves amistats, contactar amb gent o compartir informació de manera fàcil. Amb elles, s’han dotat d’eines comunicatives necessàries en el context actual, però aquestes no sempre tenen un efecte positiu. Els i les adolescents són els més vulnerables a patir les repercussions nocives de la xarxa, ja que sovint no coneixen els riscos i els límits de les noves tecnologies i això acaba convertint l’afició en una addicció.

Un estudi de la Unió Europea, desenvolupat en base a 13.300 qüestionaris a joves de set països, posa de manifest que el 21,3% dels i les adolescents corren un risc important de desenvolupar una conducta addictiva cap a Internet per l’ús abusiu de les xarxes socials.
L’estudi posa de manifest que el 40% del jovent espanyol dedica dues hores al dia a les plataformes socials enfront el 23% de la resta d’adolescents europeus. En la mateixa tònica, Álex López, formador de xarxes socials professionals, comenta que “segons el darrer estudi de la xarxa online EU-Kids, la mitjana de consum entre la joventut se situa en 71 minuts diaris qualsevol dia de la setmana, que en casos de joves entre 15 i 16 anys s’eleva fins als 91 minuts diaris”. Aquestes són unes dades inquietants que evidencien l’èxit rotund de les plataformes socials entre el jovent. López identifica algun dels motius que les fan tan atractives, com “la facilitat d’ús, la immediatesa, la interacció i el vincle de pertinença a un grup amb el qual sentir-se identificats i amb el qual compartir”.

Tal com recorda Francesc Núñez, doctor en sociologia, “el que per a un pot ser un excés per un altre pot resultar insuficient”. La Zaida Sánchez, de 23 anys, explica: “vull pensar que només faig ús de les xarxes socials i no un abús, però he de reconèixer que a vegades hi passo moltes hores”. La Patricia Nueva, de 18 anys, afirma que consulta les xarxes socials més d’un cop al dia, i té clar que “cada cop som més addictes al món virtual”.

Però per molt que sàpiguen de què tracta Facebook o Twitter i què s’hi pot fer, pares, mares, educadors i educadores són dos dels col•lectius necessaris per fer més efectiu el control o coneixement de l’ús de les xarxes socials. Segons l’estudi de la Unió Europea els símptomes que alerten sobre l’inici d’aquestes conductes addictives es caracteritzen per una tendència a la ruptura de les relacions habituals i la falta de comunicació en l’entorn de la unitat familiar. Hi ha qui en fa un ús amb seny, com Nueva “només són una distracció quan tinc temps lliure, i en cap cas he deixat de fer coses que abans fes per culpa de les xarxes socials”. Molt diferent és la situació del fill de l’Eva López, un adolescent de 16 anys que segons la seva mare està totalment enganxat: “està constantment connectat a l’ordinador i al seu mòbil i això fa que es perdi essència de família, trobo que és una falta de respecte” diu, i afegeix “el meu fill passa massa temps cercant coses a Internet que li resten temps per fer-ne d’altres que són molt més importants com són, evidentment, els estudis, però el problema és que, ara per ara, ell i jo no coincidim en què és profitós per ell o no”.

Normalment són els pares i les mares qui ensenyen els fills/es les competències més importants per a la vida, però el tema de qui ensenya o qui ha d’ensenyar a emprar les xarxes socials encara està per veure. Álex Lopez opina que “s’hauria de tractar a les escoles, però el problema sorgeix en el personal docent, ja que per a molts també són desconegudes i, per tant, no poden ensenyar. Estem vivint una revolució que encara no hem assimilat completament”. Sobre aquesta tendència Núñez apunta que “a mesura que ens habituem i aprenguem a fer servir aquestes xarxes, variaran els nivells d’ús o de tolerància d’ús, i les percepcions del què és normal o no”.

Per altra banda, els i les joves assidus a les plataformes socials també estan exposats a un altre tipus de problemàtica: la vulnerabilitat de la seva privacitat. En aquest aspecte, la Zaida reconeix ser molt més conscient dels perills que la Patricia, qui creu que la seva intimitat no es veu limitada “simplement, has de saber què has de penjar o no al teu facebook” comenta. En canvi, la Zaida explica que “fa dies vaig intentar blindar l’accés a les meves fotos i amb la nova política de privacitat de Facebook no ho vaig aconseguir del tot. Haurien de facilitar aquesta tasca, per seguretat”. Ella mateixa creu que tots hauríem de prendre consciència de les conseqüències negatives de les xarxes.

És sorprenent que la majoria d’usuaris i usuàries expliquin i mostrin a Internet allò que en realitat mai explicarien a un desconegut. Álex López sap que la trampa de les xarxes socials és oferir una gran facilitat de comunicar-se amb qualsevol i amb un caràcter informal i divertit, i ho relaciona a la distracció que sovint suposa compartir, i en determinats moments protagonitzar. Però el que pot començar sent una diversió pot acabar en un mal de cap; “a moltes xerrades demano a les persones assistents que posin el seu nom a Google per veure què troben, i les cares de pànic són habituals”, explica l’López..

Article extret de la Revista Digital Dones

-Per veure més: http://www.donesdigital.cat/noticia/762/joves-i-xarxes-socials-de-laficio-a-laddiccio/#sthash.fXXnLyZO.dpufjovesixarxes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s